MENU

Portada
Qui Som ?
Foro
Fotos
Downloads
WebChat

ESPECIALS

KDDs

AutoCross.29.09.01
Ajuda
Diccionari

Diccionari Alguairenc - Català
Xulla ? Que vol dir aixo ?!?
by lo_MAXTOR

ESTRIS O MOTS DE L'ÀMBIT DE LA PAGESIA

EXPRESSIONS I MOTS EN GENERAL

EXPRESSIONS DITES EN LA NOSTRA COLLA

INSULTS

DEDICAT A ....

ESTRIS O MOTS DE L'ÀMBIT DE LA PAGESIA:

arreu:màquina que serveix per llaurar la terra. Porta pales tallants i punxons.

ascopetejar:sortir apallissat o escarmentat d'un lloc, ex:"Vai marxar ascopetejat d'allí!".

aspona:part del camí o de la carretera on s'acumula l'aigua de la pluja.

atomisadora:màquina per sulfatar els arbres.

aubergínia:albergínia.

bajoques:mongetes.

bancal:porció de terreny aplanat, i delimitat per una facera,dedicat al cultiu d'arbres fruiters o al sembrat.

birbar:(o asclarir) acció de treure la fruita (encara es troba molt verda i petita) dels arbres per tal de descarregar pes i perquè les que quedin es facin més grosses.

cabàs:objecte en forma de bol amb dos nanses i fet de plàstic o d'espart que s'usa per carregar llenya o altres coses.

caballó:porció del terreny allargat i elevat en forma de montanyeta (un conjunt de caballons donen l'aspecte d'una ola del mar) que s'usa per a plantar-hi hortalíssia. La part més fonda del caballó serà per on circularà l'aigua quan es vulgui regar.

cavana:caseta construïda a prop del bancal que abans s'utilitzava per a reposar mentres es treballava al camp. Avui en dia, la majoria de les cavanes estan abandonades o a punt de caure.

cubo:galleda que es fa servir per deixar la fruita mentres es cull.

curra:màquina de forma cilíndrica, recolzada per dos rodes i enganxada al radere del tractor, utilitzada per a aplanar el terreny.

era:terreny pla on abans es deixaven les màquines, es batia el gra, etc.

esbrossadora:(també anomenat picadora) màquina que té com a utilitat el tallar les males herbes del bancal o del renc i deixar-ho ben segat. D'aquesta manera es pot treballar millor.

estelledor:estri pla, de forma rectangular i amb una nansa que es col.loca travesser al curs de la secleta per parar l'aigua i desviar-la al lloc que ens interessi. La seva funció seria la de presa.

eu:sí. Afirmació rotunda, ex:"Eu que sí!".

facera: perímetre del bancal que acostuma a estar aixecat de nivell i que està covert de brossa i males herbes. La seva forma facilita el pas del corrent de l'aigua.

fresa:màquina que es remolca amb el motocultor i que remou la terra gràcies amb un eix rotatòri.

galdós:malparat, apallissat, ex:"L'àrbit va surtir galdós del camp de futbol.".

galleta:galleda, cubo, per collir.

grada:màquina que remou la terra però amb poca profunditat.

granera:escombra.

guaret:tècnica que es basa en deixar durant un període de temps la terra sense treballar-hi.

làser:objecte cilíndric que funciona amb 4 piles de botó i que llença un raig de llum concentrat en un punt. La gent ho utilitza per a senyalar alguna cosa o per agullar l'ull d'algú. Màquina bastant enorme que aplana el terreny.

mançana:poma. Les varietats més importants són: Golden, Royal Gala, Starking, King Davis, Fuji,...

mèno:vedell.

palafanguera:estri en forma de pala però totalment plana. El seu tall a la terra es fa de forma perpendicular i s'usa per a excavar una porció rectangular per a plantar-hi un arbre.

palet:objecte fet de fusta que serveix com a base per a apilar caixes de fruita. Està adaptat per a què sigui enganxat per un toro.

palot:objecte quadrat format per taulons de fusta on s'hi diposita la fruita. La quantitat que pot suportar depèn de la fruita que es carregui, però és al voltant dels 200 kg.

parar:retenir. Aplicat en el món del regadiu al fet de "parar l'aigua" o sigui, parar l'aigua i desviar-la al bancal que ens interessi.

pera:pera (no rep cap altre mot). Les varietats més importants són: Blanquilla, Conferència, Barlett, Llimonera, Williams,...

prèssic:prèssec. Les varietats més importants són: Baby Gold, Roig de Setembre, Catarina, Nectarina,...

regalísia:planta que n'aprofitem les seues arrels pel seu gust dolç. Poca gent sap d'on surt i a més a més no és molt abundant. La podem trobar a l'horta d'Alguaire.

rella:objecte que està en contacte amb el terra i és el responsable de remoure el terreny. Ho porta la grada.

renc:espai que existeix entre dos fileres d'arbres i per on passa el tractor o els cullidors.

safranòria:pastanaga.

saó:terme aplicat a l'estat del terreny. Fa referència a la humitat del mateix.

sas:secà.

secla:(o secleta)canal per on circula l'aigua.

silló:objecte que té una nansa i dos entrades per a guardar aigua fresca. La manera de beure és a galet.

tapàs:terra rogenca que cuita es fa tota classe de ceràmiques i materials per a la construcció (totxos, maxembrats,..).

timó:farigola.

tomata:tomàquet.

toro:vehicle de quatre rodes amb dos braços paral.lels que s'usa en tots els magatzems per apilar palots o palets. També anomenem toro a la màquina que s'enganxa radere del tractor amb la mateixa funció d'apilar els palots damunt de la carreta.

tòva:totxo fet de fang assecat al sol. Totes les cases antigues i cavanes ho estan fetes, ex:"Aquesta casa és feta de tova".

trisella:màquina que arreplega la terra i les pedres i ho deixa en un altre lloc.

tros:sinònim de bancal, terreny.

trunfa:patata.

vencill:planta de secà en forma de filaments primets que s'usava per fer espart.

xapo:aixada, eina indispensable pel pagès.

EXPRESSIONS I MOTS EN GENERAL:

acometre:perseguir algú.

aconstipat:arrofredat.

adelantos:s'entèn com avenços científics o tecnològics.

ademés:a més a més.

afededéu:expressió que s'usa com a renec, ex:"Afededéu si tinguéssiu fenya estaríeu per aquí monejant...!".

agarreu-lo:expressió que s'usa per cridar l'atenció d'una persona per les bestiades que arriba a fer. O també s'usa com a crit.

agullar:apuntar o senyalar en alguna cosa o persona, ex:"Agulla al cap d'aquella llebre i la tocaràs".

Alà, Alà, si no te la fot avui, te la fotrà demà:frase feta.

al tanto que va de canto:expressió que significa vigilar amb la situació en què es refereix, ex:"Al tanto que va de canto, que l'aigua de la cassola ja bull!".

alego:aviat, ex:"Alego vindran les vacances!".

allavontes:(adverbi) llavors, després.

ambamba:sinònim de dir:"endavant!", "som-hi!" o "vinga!", ex:"Ja esteu preparats? Pos ambamba!".

ambaparà:expressió que s'usa com a exclamació, sinònim a dir "mare meua" o "ai déu meu", ex:"Ambaparà lo que s'ha de sintir per quedar bé!".

ambustero:mentider, ex:"-M'ha tocat la loteria!!. -Au calla ambustero!".

ampic:sinònim de l'expressió: "fins que" o sinònim de "quan", ex:"Ampic m'avisos jo vinc".

ampudegar:molestar, ex:"No mampudegos que astic anfenyat!".

andés:sinònim de l'expressió "on és?", ex:"Andés lo boli?".

anllestir:tenir una cosa acabada, ex:"Ja tinc anllestit los deures.".

anrampillar:escalar, pujar alguna paret o arbre, ex:"Anrampilla't a l'arbre i cull aquelles cireres madures".

ansumanciar:deixar la fruita en un bol perquè suquegi, un cop ha suquejat està preparada per menjar.

antrempussar:ensopegar, caure a terra per haver-se donat contra qualsevol objecte.

anzacte:(o també atzacte) sinònim d'exacte, ex:"-Tú ets lo Sisco?,-Anzacte!".

arrecular:tirar enrere.

asbellegar-se:ficar-se a riure.

asbucinar:trencar o esmicolar un objecte en trossos més petits, ex:"Asbucina el pa".

aspardenya:espardenya.

aspavil:expressió utilitzada quan volem deixar un tema o oblidar-lo. Ex:"Has fet los deures?-No, aspavil!". Sinònim d'expressar exclamació i/o sorpresa, ex:"Aspavil aquesta pae com està!".

aspavil mandril:expressió utilitzada molt sovint i que no té cap altre significat que el d'aspavil, però fent una rima amb mandril.

aspavil que ve la guàrdia civil:ídem de ídem.

asta:aquesta, ex:"Asta nit me toque angegar los aspersors.".

astenasses:tenasses.

astopenc:dit al menjar que costa de digerir i el seu gust és gairebé inexistent o insípid. Aquest s'acumula a la boca, formant una bola, per culpa de la seva constitució , ex:"M'has donat una carn molt astopenca".

astraperlo:la seva etimologia prové d'una màquina de casino ideada pels volts dels anys 1930-35 i que estava retocada per a què sempre sortís perdent el jugador. Els creadors foren Strauss i Perl (la unió dels seus noms va donar lloc a la paraula estraperlo). Durant la Postguerra el seu significat va variar en el sentit d'entendre-ho com el fet de comercialitzar de manera fraudulenta. També s'usa com a sinònim de fer negocis o tractes d'una manera no ortodoxa, ex:"Haurem de fer l'astraperlo amb lo teu cotxe.".

astux:estoig d'un estudiant.

atiborrar-se:atipar-se.

au avíat:expressió que se li diu a una persona quan volem que ens deixi en pau, ex:"-Et prometo que no et molestaré més, -Au avíat i dixa'm en pau!".

aufals:alfals.

aumón:paraula que significa en cap lloc, ex:"No ai nat aumón!" (no he anat enlloc).

aurella:orella.

avall:en direcció inferior al punt d'inici, ex:"Seguix lo camí avall". Sinònim d'aspavil, ex:"Has tirat la bassura?-No, avall!".

avall que fa baixada:expressió que es diu com a sinònim d'aspavil. També es diu com a crit, sense tenir cap significat definit, ex:"Avall que fa baixada!".

aviar:deixar escapar, marxar, fugir, ex:"Avia lo gos i que volto". Deixar anar una persona, ex:"Au avia'l pel carrer un rato que així es despejarà".

bandido:(castellanisme) bandoler. Dit amistosament a una persona, ex:"Què fas bandido?".

barró:pal, fusta. Utilitzat per dir a tal persona que li tocarà rebre, ex:"Quan pugeu a Alguaire us tocarà barró!". Dit també per caracteritzar la música màquina i trallera, ex:"Ahir al Extra van ficar barró del bo!".

bestial:expressió que es diu per descriure el què hem vist, el què hem fet, etc, ex:"Ahir vai veure la pel.lícula. Va ser bestial!". També dit a una persona de manera amistosa, ex:"Què contes bestial?".

birlar:prendre, robar, ex:"L'altre dia em vas birlar deu duros".

bitxo:pebrot petit i molt picant. Sinònim també d'animal o insecte, ex:"Ai! M'ha picat un bitxo!".

bloc:totxo característic per tenir els seus forats en la cara més petita. Els forats l'atravessent en tota la

seva llargària. Aquests són més grossos que els del jero.

bona nit i tapat:expressió que es diu quan un se'n va al llit a dormir.

burxa:punxa. Objecte punxegut.

calderilla:grapat de monedes que portem en una butxaca i que en conjunt no són molts diners. Sinònim de no valer res, ex:"Aquelles paes són calderilla.".

canino:dit a la persona que no té diners. Usat també com a sinònim de solter.

cantamanyanes:persona que es caracteritza per explicar coses que no son. Comediant.

cap a terra que crie la berra:expressió que es diu sense tenir un significat definit. Es diu, a vegades, quan les coses no van gaire bé, ex:"Si no mos plou aviat, cap a terra que crie la berra!".

capellà:mossèn. També usat com a sinònim d'escopinada.

carpessano:carpeta separadora que l'utilitzen els estudiants.

carrerons:paraula que es diu quan se'ns presenten problemes, comèdies, embolics, etc. és a dir, ho podríem definir com a "maldecaps", ex:"-Per entrar necessites el permís, -No me vingos amb carrerons i dixa'm entrar que tinc pressa!". També pot ser sinònim de dir excuses, ex:"-Es que ara estic cansat i no teu puc fer, -No me vingos amb carrerons i fesu!!".

cini:cine, ex:"Quina pel.lícula fan avui al cini?".

citrill:objecte de la cuina que conté l'oli per a servir.

coi:interjecció que es diu quan ens sentim sorpresos per algun fet, ex:"Coi!! si que t'has mudat avui!".

crostó:part extrema i arrodonida d'una barra de pa.

daixonses i dallonses:expressió que equival a dir d'això i d'allò i significa agafar, triar una mica de cada lloc.

desguaç:lloc on s'emmagatzemen cotxes vells en desús per al reciclatge o per a la venta de peces, ex:"Mai comprat dos rodes i un paraxocs d'un Ibiza al desguaç de Gualda".

déu ni do: expressió que es diu quan ens sentim sorpresos per algun fet que hem sentit, ens han dit o veiem, ex:"-Hi havia gent al extra?-Déu ni do!!".

durar dos migdiades:expressió que es diu com a sinònim de durar, qualsevol fet o situació, un temps relativament curt, ex:"Amb tu no en tinc ni per començar, no me dures ni dos migdiades".

espill:mirall.

estrenqui:d'amagat, ex:"Va entrar a casa seva d'estrenqui, sense que ningú el veiés.".

estudi:col.legi.

ets l'amo i sinyor de totes les bèsties de la clamor:expressió que se li diu a una persona pels seus mèrits i també de forma amistosa. Un sinònim seria el dir-li "ets lo rei!".

ets lo rei de la virolla:expressió que se li diu a una persona quan ha fet alguna cosa amb molta bona sort, ex:"-Olé! he tornat a encertar el número!!-Manel, ets lo rei de la virolla!".

ets més fort que el trepa:expressió que s'usa per dir a una persona no només el fort que està sinó també com a falagació.

faltat:persona que no hi és del tot. També s'usa per caracteritzar una persona, peò dit d'una manera amistosa, ex:"Ets faltat!".

fenya:feina.

fer un vistasso:donar un cop d'ull a qualsevol cosa.

fots un radere com un john deere:expressió utilitzada per a dir-li a una persona que té el cul gros.

galipàndia:arrofredat, ex:"Has agafat una galipàndia de les bones!".

gargallot:escopinada.

gasofa:gasolina, benzina.

guaitar:mirar, fixar-se, ex:"Guaita què fa aquell paio!".

guatlla:ocell petit molt apreciat per la seva carn. Aplicat també en l'expressió:"A la guatlla!" com a crit (la guatlla, en alguns casos, vindria a ser una noia).

jero:(la "j" de jarrón, en castellà) totxo característic per tenir els seus forats en la superfície més gran. Els seus forats són petits i abundants.

llufa:pet sense soroll però més pudorós.

llustrós:brillant i nét a causa del llustre, ex:"Les sabates han quedat ben llustrades.".

lo que faltae pel duro:expressió que es diu quan esdevenen fets imprevistos o ens trobem a gent que no ens cau gaire bé en el moment inoportú, ex:"-Ara acabe d'arribar el teu amic de Lleida, -O no! lo que faltae pel duro!".

mangala:bastó utilitzat pels padrins per caminar.

mansanilla:camamilla.

mantecado:gelat, ex:"Mai menjat un mantecado de nata.".

mentirós:mentider.

misto:llumí.

mixó:ocell.

mólla:trosset molt petit de pa, ex:"Menjat lo bocadillo i no dixos ni les molles!".

monejar:jugar, distreure, ex:"No monejos que no tinc ganes de jugar ara". Sinònim també de remenar, tocar o molestar, ex:"No monejos gaire que ara marxo".

murissec:rata-pinyada.

nimai:expressió que es diu quan la persona en qui estem parlant desconfia del què li estem dient. Seria sinònim de dir:"ja t'ho faràs", ex:"-No em crec que tens el carnet ja, -Si no teu creus pues nimai!!".

padrí:avi.

pae:noia.

palmaret:calaixó que ténen tots els cotxes a la part davantera del copilot on hi deixem les claus o papers.

paracontar:vigilar, ex:"Paracón xiqueta no prengos mal!".

pasta:referent a un tipus de menjar italià vegetal fet a base de blat. Sinònim de diners, "Avui no tinc pasta al mòbil". Dit a la massa que es forma quan es mesclen diversos ingredients o substàncies, ex:"A la pasta hi falte una mica més de ciment". Sinònim de galeta, maria, ex:"Jo breno pastes amb xicolate".

pedrís:lloc on la gent es reuneix per petar la xerrada quan surt a la fresca. Acostuma a ser un banc de pedra, d'aquí li ve el nom.

pell:capa superficial que recobreix a la majoria d'éssers vius i té diverses funcionalitats. Aplicat també en  una situació delicada o perillosa, ex:"Demà tinc exàmen de Sistema Locomotor. Sóc pell!!".

poc siroll i que duro:expressió usada perquè la gent calli o per mantenir en secret alguna cosa.

pollastre:animal cuidat a base de pinso en una granja o corral per a obtenir-ne beneficis. També s'utilitza per a simbolitzar les pastilles o "tripis" .

pos:(castellanisme de pues)conjunció, doncs.

racado:assumpte pendent, ex:"Men vai a fer un racado, ara torno.".

reixos:entès com als Reis Mags d'Orient, ex:"Què t'han portat los reixos aquest any?".

remiendo:fer feines anant casa per casa, arreglant el què sigui.

repàs:recordatori d'alguna cosa. Dit al lloc on es dónen classes d'aprenentatge suplementari, acció d'anar a repàs, ex:"Avui a les nou he d'anar a repàs". Usat com a sinònim de donar la lliçó amb algú amb el sentit d'amenaça, ex:"Et faré un repàs si no m'ho dius", o amb un sentit de reptar-lo "Et farè un repàs amb aquest joc".

rostar:menjar-se fins l'última porció de carn que queda a l'os, ex:"Rosta bé la pota de pollastre, que ancara quede carn!". Sinònim de morrejar-se a una persona. Sinònim, també, de tocar, ex:"Amb lo cotxe vai rostar l'aspona".

saldroc:clot. És molt freqüent trobar saldrocs en camins sense esfaltar, ex:"Vai passar per un camí ple de saldrocs que casi peto la suspensió del 4L!".(el 4L és un cotxe antic de la marca Renault que ja no es fabrica. Un bon exemple el tenim amb el mític 4L de l'alcalde.).

salensios:espardenyes.

sas:secà, ex:"Al sas hi pots trobar espigues d'ordi.".

senalla:cistella.

sereno:antigament el sereno era una persona que passava per les cases per vigilar i per si algú perdia la clau de casa. També és sinònim d'estar despert, ex:"Avui estàs més sereno que ahir.".

singlot:sanglot.

sujeto:aplicat com a sinònim de persona, ex:"Qui és aquet sujeto?".

taco:llenya per cremar a l'estufa però tallada amb barronets petitets.

tacó:semblant al significat de barró en el sentit de dir a tal persona que rebrà una pallissa, ex:"Si no me dius on has amagat la clau et fotré un tacó!".

tom:volta, ex:"Anem a fer un tom per la plaça?". Sinònim de vegada, ex:"Ja t'ho he dit un tom!".

transistor:ràdio de butxaca, ex:"Sisco, vés-me a comprar piles al tranistor que ja no funcione".

trastos:(o trastes) estris, eines, ex:"-Andés lo caixó dels trastes?-Al maletero del cotxe!". Dit també a tota classe d'eines velles que han deixat d'usar-se.

tringola:penis. També aplicat com a sinònim de persona, ex:"Què diu aquest tringola?".

trolero:mentider, ex:"Sí que n'arribes a ser de trolero que me vas dir que avui no sortiríes!?".

tuno:dit a la persona que no fa res en tot el dia, ex:"Ets més tuno que el PacoMicro!".(aclaració: el PacoMicro és un personatge que viu al Merli i que en tota la seua vida no ha fet absolutament res. Menge i cague, simplement).

un duro i aquí m'aturo:expressió dita molt sovint pel Paco del Barrap però que no té cap connotació. Simplement és una rima amb el duro.

usai:fora de joc, en el sentit purament futbolístic.

vae:expressió utilitzada com estar d'acord amb el què un diu, ex:"Vae! tens raó!".

verderol:dit als bitllets de 1000 ptes pel seu color verd característic, ex:"Pere, dixa'm dos verderols per passar la nit".

volcar en terreno pla:expressió que es diu quan realment passa el què diu la frase o també quan ens sorprenem per algun fet que ens han contat o hem sentit, ex:"Quan me vas dir que tenies nòvia vai volcar en terreno pla".

xafogó:estat en què ens trobem acalorats per culpa de la calor que està fent, ex:"Quina xafogó fa avui!!".

xapel:escopinada.

xiquet/xiqueta:noi/noia.

xumenia:xemeneia.

xurra:sinònim de ganduleria, gosseria. Es diu quan no es ténen ganes de treballar, sobretot degut a la calor d'estiu. Ex:"Avui tinc una xurra que no tinc ganes de fer res!".

xusma:aplicat a persones que són de mal fiar. També s'usa de manera amistosa.

 EXPRESSIONS DITES EN LA NOSTRA COLLA:

antere are:(trobem altres variants en l'escriptura: anterere, anteredere) el seu significat s'aplica com "no enterar-se de res". Ex:"tu antererere!!"<li estem dient que no sap del tema del què es parla. Però també s'utilitza de forma amistosa i sense faltar el respecte.

auua:crit utilitzat com a salutació.

baixón:sinònim de depressió, de devallada, ex:"Quan vai veure ankella me va agarrar un baixón!".

brillo:sinònim de esfumar-se,marxar, fugir, ex:"Fem brillo d'aquí que mos coneixen!".

dungi:gitano.

runa:cúmul de deixalles, que acostumen a no ser orgàniques tals com pedres, terra, objectes, estris,... Usat com a sinònim de desperdici, de no valer res persona o cosa, ex:"Les paes que me vas presentar eren tot runa!!".

viii:crit de guerra, però utilitzat com a una salutació.

xulla:greix. Utilitzat també com a insult o per a definir l'aspecte físic d'una persona (llavors el seu significat seria el de gras/grassa), ex:"Aquella pae és una xulla!".

INSULTS:

aufendós:dit a la persona que ofèn, ex:"Ets un aufendós!".

barrugo:dit a la persona barroera.

bèrro:porc. Usat com a insult.

burinot:insecte de grans dimensions. Aplicat com a insult, amb el significat de ruc, ex:"Calla burinot!".

cabassudo:(o també cabessudo) cap-gros. Utilitzat com a insult però aplicat també quan algú li costa entendre alguna cosa.

caletro:insult usat com a sinònim de ruc.

cantamanyanes:dit a la persona que xerra molt però que després no demostra el què diu, ex:"-Demà us portaré les fotos que me vai fer amb la Pamela Anderson. -Au calla cantamanyanes!".

cometdiant:(la t a vegades es pronuncia, no és un error tipogràfic) comediant, pallasso. Dit també al qui diu mentides, seria sinònim de cantamanyanes, ex:"-Sé plantar la moto més que ningú!-Au passa cometdiant!".

ets més ruc que un palet:insult molt freqüent.

ninai:tonto.

no ets més ruc perquè no t'antrenes:insult que no tè cap dificultat d'entendre-ho.

palatreco:Copyright del Paco Barrap, utilitzat per dir que certa persona és més ruc que un palet.

poca-sustància:poca-substància, dit a la persona que no té ni un dit de seny.

pudent:que fa pudor. Sinònim també d'empudegador, ex:"Calla pudent i no me rallos més!".

talero:insult usat amb el significat de "atontat".

sapastre:dit a la persona desordenada i patosa, ex:"No tocos res més sapastre! que encara me trencaràs lo gerro!".

tossino:porc. Utilitzat també com a insult.

DEDICAT A ... :

 Especialment a:

 -Amparrat, per la seua ingent col.laboració en l'aportació de noves paraules que més d'un cop m'han fet riure a mi i tot de recordar-les, ex: ambaparà, afededéu, ampic,...

 -Evening, ja que te va fer gràcia el crit de viiiiii.

 -Mikan99, perquè també em vas ajudar a afegir paraules, sobretot la de safranòria.

 I a tota la gent del canal #Alguaire:

canino, NoZoNe, Charly_69, LaLleida, MoN_ChY (a ma germana també li dedico), BARRAP, FAR_DE_VI,  AuTist_ , helena_g, aLgUaIrE_, _MONTSE_, POO-K, Pillat,  RadiKl-Z, TaQues_Jr, LaPitxu, alreaisa, aB-Ly, Maximuss, caragolin, DiRgNi, rUa|X, JHaguar, Pitifly, Rikard, gace, [AsHiA], _AnNy_, top, _KaReN_, {kiddie},_roser_, almak, La_Nuria, Bici_19, bobo666, etc....

Ultima actualització 6 de juliol del 2001 by Lo_Maxtor. Publicat per #Alguaire Web. Queda totalment prohibit copiar, adpatar, o qualsevol altre us d'aquest diccionari sense el permis de l'autor (lo_Maxtor) i el publicador (Charly_69).